125cm de la vida real barata Ciri Sex mini ninots

'M'encanta quan només es converteix en una estrella!Christina Koch va exclamar. L’astronauta de la NASA i tres col·legues, vestits amb la roba de vol blava, estaven de peu al Kennedy Space Center de Florida al cel nocturn com el coet més potent que s’havia llançat mai es va convertir en un pinyol de llum.

Minuts abans, a les 1:47 am del 16 de novembre de 2022, la màquina voladora de 32 pisos coneguda més aviat prosaicament com el sistema de llançament espacial (SLS) s'havia aixecat. A través dels meus prismàtics, el pilar de l'escapament del coet del coet era gairebé cegador. Cada crackle dels seus 8,8 milions de lliures d’empenta, equivalent a 31 avions jumbo, va escorcollar els meus pulmons.

Aquell coet colossal, que va caure a la baixa a més de 17.500 milles per hora, va aixecar la nau espacial Orion, dissenyada per portar astronautes més lluny a l'espai del que s'han aventurat mai. Per mesurar com afectarà l’espai profund als astronautes, el mòdul de la tripulació en forma de goma portava un maniquí anomenat Campos i dues “fantasmes” o torsos artificials. Durant els 25 dies, 10 hores posteriors, 10 hores i 53 minuts, els maniquins de la prova augmentarien fins a més d’un quart de milió de quilòmetres de la Terra abans de caure per l’atmosfera a gairebé 25.000 milles per hora. El Next Orion tindrà quatre persones a bord mentre es desplaça al voltant de la lluna. Koch (el nom del qual es pronuncia Cook) esperava estar entre ells.

El llançament d'aquesta missió del 2022, anomenat Artemis I, va marcar una fita per a la NASA, que té com a objectiu tornar a posar els humans a la lluna per primera vegada en més de 50 anys. Si tot va pel que estava previst, Artemis II podria enviar una tripulació a un flyby lunar tan aviat com el novembre de 2024. Aleshores arriba Artemis III, un tripu.

Per què tornar a la lluna? Per un, la superfície lunar segueix sent un país de meravelles científics. La seva roca i la seva pols narra la canviant activitat del sol durant 4.500 milions d’anys. Els seus cràters podrien revelar secrets dels antics bombardejos que també van afectar la Terra. El gelat Schmutz al voltant dels polls lunars nord i sud pot oferir informació sobre com l’aigua es troba a través del sistema solar. Artemis té previst aterrar tripulacions a prop del pol sud per estudiar aquests presumptes dipòsits d’aigua congelada, un pas cap a la recol·lecció de gel per a aigua, oxigen i combustible de coets.

També hi ha càlculs polítics: cooperació internacional, contractes aeroespacials, llocs de treball especialitzats.

Més enllà d’això, la Lluna es prepara per a un viatge de tripulació a Mart, potser a la dècada de 2030, com a part de l’empenta de l’agència per esbrinar si el planeta vermell ha tingut la vida. La lluna i Mart difereixen, però tots dos prohibeixen els regnes on els humans necessiten tecnologies com ara hàbitats a pressió i vestits espacials avançats per sobreviure. I la lluna es troba a pocs dies. Amb els motors que tenim avui, es podria trigar de set a nou mesos a arribar a Mart.

Artemis s’ha enfrontat a reptes. Anys de retards. Millions en excés de costos. L’escepticisme que els humans són fins i tot necessaris per a l’exploració espacial. Però si Artemis té èxit, no tornarà els astronautes a la superfície lunar. També podria iniciar una era de gran possibilitat i de responsabilitat humil: un on la humanitat viu regularment i treballa en mons més enllà dels nostres. "Això està convertint la primera pàgina en un nou capítol de l'exploració espacial", va dir Jacob Bleacher, el principal científic d'exploració de la NASA.